Joan Garí
Era l’any 1940 i Anita, de malnom la monsagua, va començar a fer venda ambulant de figues albardades a Castelló de la Plana. La figa albardada és la llepolia més popular de les festes de la Magdalena, que comencen el dia 7 de març. És el mateix dolç que a València i les altres poblacions falleres anomenen bunyols: figues seques fregides amb farina.
Anita va tindre molt d’èxit, en gran part perquè va inventar un nou sistema de fer les figues albardades: passava les figues per una trituradora de carn i les aplanava. Aconseguia així un bunyol on, a cada mos que feies, menjaves figa. Anita havia inventat, sense saber-ho, la quadratura del cercle: la figa quadrada!

Anita la monsagua, fundadora de la tradició
Després seria el seu fill Toni i la seua dona Paquita els que van continuar amb la tradició ambulant. No seria fins l’any 2017 en què el nét d’Anita, Antoni Sebastián, va obrir amb la seua parella Mati Charquero el primer local fix on vendre els seus productes. Van batejar-lo com La Botiga de la figa i està situat al popular raval de Sant Fèlix de Castelló.
Antoni i Mati es van conéixer a l’Escola d’Hostaleria. Ell havia sigut, a més, cap de cuina de l’Alqueria de Mascarós, entre 2002 i 2016. L’Alqueria de Mascarós és una finca històrica de Borriana on es van plantar els primers tarongers del seu terme, al segle XIX. Després de moltes vicissituds històriques ha acabat sent propietat del Grup Peñalén, que hi organitza banquets multitudinaris.

Paquita i Toni
La Botiga de la figa és ja un dels establiments més peculiars del sector gastronòmic a Castelló. No només hi venen figues albardades. També s’hi poden adquirir els característics ximos (anomenats pepitos a València) o la coca de creïlla que és el gran orgull de la pastisseria local. El ximo és un panet fregit (amb llet i ous) amb tomata, pebrera, ceba, pinyons, ou dur i tonyina. Els de Sebastián són tendres i al seu punt, una xicoteta delicatessen també molt aclamada per Magdalena.
La coca de creïlla o coca de Castelló és un bescuit de textura molt fina. Els seus ingredients bàsics són: creïlla bullida, ametla mòlta fina, ous (clares i rovells separats), sucre, ratlladura de llima i, opcionalment, sucre de llustre per damunt. El que no se li posa mai, sota cap concepte, és farina. “Això ja no seria coca de Castelló!”, s’exclama Antoni.

Figues albardades quadrades
I, naturalment, La Botiga de la Figa també fa xurros (un producte que va introduir Paquita). La novetat és que Antoni i Mati han optat per innovar en aquest terreny, i ofereixen una gamma pròpia de xurros salats: de bacon, de txistorra amb salsa de camembert, de bolets, de bacallà….
No hi falta tampoc una picada d’ullet humorística, com quan ofereixen Bombons Figuero (no Ferrero), fets amb xocolate i avellanes però també amb figues seques. Un producte que, definitivament, Isabel Preysler contemplaria horroritzada a la festa de l’ambaixador.

Antoni i Mati, a la Food Truck La figueta
Ara el seu gran projecte, una vegada assentat el local, és tornar al principi, a l’ambulància feliç d’Anita la monsagua. Per a això s’han comprat una Food Truck, batejada com La figueta, amb l’amenaça de recórrer Espanya i Europa venent les seus figues quadrades i la resta de la llepoleria. Anita, allà on siga, n’estarà amb seguretat molt orgullosa.


