Un banquet portuari a Borriana

Llepolies & Saladures

Joan Garí

La primera cosa que cal saber del restaurant Rita & Pepa, situat a l’escullera de Ponent del Port de Borriana, és que per allí no recalen ni cap Rita ni cap Pepa. El nom del local és una idea divertida dels seus autèntics rectors, Jesús Arnal i Cristina Salvador. Quan el van inaugurar, ara fa deu anys (2015), van voler donar-li un aire fresc amb la doble feminitat nominativa i això és precisament el que han aconseguit igualment a la seua carta. Si es vol menjar tranquil·lament a la vora mateixa de l’aigua, acompanyats pel suau bressoleig de les embarcacions del Club Nàutic, només cal demanar que els plats que s’hi ofereixen vagen en consonància. Estic en condicions d’afirmar que Jesús i Cristina ho han aconseguit.

En realitat, donar de menjar a la gent no hauria de ser tan complicat. Per desgràcia, molts en eixe ofici estiren més el braç que la mànega, quan no fracassen estrepitosament per falta d’ambició, d’aptitud o de ganes. No és el cas. A Rita & Pepa es troba el que es promet: bon peix i marisc, receptes imaginatives i un catàleg d’arrossos i fideuades capaç de convèncer el més exigent.

Amanida d’alga wakame i salmó marinat.

El primer que em van traure és una amanida d’alga wakame i salmó marinat, amb mango i fideus xinesos. Un plat alegre, saborós i complet. He de dir que vaig estar a punt d’optar per l’ensalada de tomata i capellà, que també tenia molt bona pinta.

Carpaccio de gambes amb crema de pistatxo.

Amb el segon, però, em van robar el cor. Un carpaccio de gambes notabilíssim, amb una crema de pistatxos amb nata per damunt. Un dels millors carpaccios d’aquest crustaci que he tastat últimament. A tot això vaig optar per una botella de  Laxas (Rias Baixas) per a beure, un Albariño afruitat que no desentonava amb el goig desimbolt que em provocava el que anava menjant.

En saber que tenien mandonguilles d’abadejo vaig córrer a demanar-les. Davant la meua sorpresa, les que fan al Rita & Pepa són les tradicionals de Borriana, la recepta que tantes vegades havia tastat a casa producte de les efusions maternes: amb creïlles, abadejo blanc dessalat, ous, pinyons, jolivert i pebre roig. Una meravella que, com tants plats tradicionals del nostre país, forma ja part de l’estil gastronòmic mediterrani.

El següent plat era un polp amb parmentier, un clàssics en tants restaurants de costa. No sé si la legió d’entusiastes d’aquesta recepta (i jo en soc un) sap a ciència certa d’on ve aquest nom de parmentier. Aquest puré cremós de patata deu el nom a Antoine Parmentier, un nutricionista i naturalista francés del segle XVIII que, en una època i un país -França- on la creïlla no es considerava comestible, va aconseguir canviar aquesta percepció (i sempre li hi estarem agraïts).

Fideuà d’ànec amb foie i bolets.

Com a plat principal he reservat una fideuà de foie amb ànec i bolets. Aquest ítem, juntament amb la fideuà de secret ibèric, carxofes i bolets, són dos de les referències emblemàtiques del Rita & Pepa, hivern i estiu. Jo parlaré del que he tastat en aquesta ocasió, i serà per a dir que els fideus acompanyats amb foie, ànec i bolets d’aquest establiment mereixen decididament un excel·lent.

Carpaccio de figues naturals.

Al capítol de les postres, l’interés no decau: com no sé decidir-me entre tatin de poma, tiramisú, pastís de garrofa i carpaccio de figa decidisc provar-ho tot (de llépol en soc, això no caldria ocultar-ho). Jesús m’explica que les figues (que venen al setembre) les congela després de collir-les, per a després poder transformar-les en aquest original carpaccio. A mi el que em fa llepar-me els dits de seguida, però, és el pastís de garrofa, tou i saborós com ell sol. El tiramisú correcte i el tatin molt bo, però una mica massa dolç per al meu paladar (una cosa és ser llépol i una altra temptejar la diabetis).

Tarta tatin amb pasta de full.

Acabarà el dinar (més de dos hores que han passat molt ràpid), la mar seguirà en calma, i eixa sensació difusa de benestar profund de quan acabes un bon àpat indicarà que el món està en ordre i encara mereix ser salvat. Almenys, de moment.

¡Compartir es vivir!

SUSCRÍBETE AL BOLETÍN

Noticias, críticas de restaurantes, catas de vinos y aceites, etc.