Nobar & Kora Lluna, la nova aposta de Ricard Camarena

Llepolies & Saladures

Joan Garí

Quan ja pensàvem que Ricard Camarena havia completat la seua oferta de locals de tot tipus a la ciutat de València, ara ens sorprén amb Nobar. Aprofitant l’estrena al Cabanyal de l’hotel Kora Lluna, Ricard va inaugurar el passat mes de març un espai que aspira a ser un bar valencià de tota la vida però situat precisament a la planta baixa d’un establiment hoteler amb vocació inocultablement internacional.

Kora Lluna, del grup Kora Living, és un gegant de 428 habitacions, apartaments i estudis pensat per a atraure una clientela transoceànica. Està emplaçat al carrer Arquitecte Alfaro, a dos passes de l’estació ferroviària del Cabanyal. De seguida s’ha poblat per uns hostes majoritàriament europeus –i també nordamericans-, nòmades digitals jóvens i cultes que planifiquen estades llargues i profitoses. Alguns venen per a uns pocs dies i pul·lulen de seguida pels espais de Coworking amb aire despreocupat; uns altres ja planegen romandre-hi mesos i poden donar un aire nou a un barri que ha patit molt i encara mira amb suspicàcia l’amenaça de la turistificació. Ja han passat els anys en què planejava sobre aquest poblat mariner l’amenaça de ser esbudellat com una orada per a prolongar l’avinguda de Blasco Ibáñez fins al mar. Però l’ai al cor encara crema.

Per a contribuir a restaurar un punt de trobada dels indígenes amb els nous visitants, Camarena ha dissenyat un local ampli d’oferta ininterrompuda de 9,30 del matí a les 12 de la nit amb una carta atractiva i diversa. Sense descartar-hi la possibilitat de muntar ipso facto una partida de cartes o de dòmino, com en les tavernes tradicionals cabanyaleres. El cafetí i el cibercafé –tradició i modernitat, diguem-ne- costat per costat.

He pogut constatar que el Kora Lluna és un espai de pau, relax i intel·ligència col·lectiva. Res més oportú, doncs, que baixar al Nobar i esmorzar, dinar o sopar –segons gustos- sabent que una carta organitzada per Ricard Camarena no pot defraudar. Una tranquil·litat per als veïns de tota la vida i una oportunitat per als visitants d’accedir per un preu raonable a receptes clàssiques –i renovades- del menjar tavernari valencià.

Podem començar amb un emblema de la cuina de Camarena: l’ensaladilla russa. La recepta de Ricard combina faves, carlota, creïlla, maonesa, ou dur, pimentó i oli. El resultat em convenç, jo que vinc de les fastuoses ensalades russes maternes, una fita en la meua memòria gastronòmica sentimental.

Combine això amb una sépia amb maonesa –un altre clàssic- i una Gilda de cecina, i de seguida passe a majors. Els xampinyons cuinats amb salsa de pizza Margherita em semblen un bocatto di cardinale, mai millor dit. Però l’albergina Almussafes (amb sobrassada, ceba i formatge, entre altres ingredients) és d’una melositat extrema i definitiva.

La mozzarella fregida amb salsa brava ens remet a una altra referència ineludible de Camarena, el Bar X, i ens prepara per a propostes més contundents: els entrepans. Opte per un bocata de vedella torrada amb salsa Café de París, fortmatge i xampinyons, i em quede amb les ganes de tastar el de Pork Pastrami. S’han de deixar anhels per a pròximes i ineludibles visites.

Quan arriba la tapa de llobarro, pil-pil de pimentons, lletuga i herba-sana el comensal ha de pensar a dir prou. Però encara falta una delicatessen supernumerària: làmines de wagyu, creïlles i salsa a la mostassa.

Després d’aquest banquet, em perdonarà el lector que no referencie postres. Em temptava el pastís de formatge a la planxa, melassa i anous cantoneses, o bé la porrija (“Ni porra ni torrija”) amb crema pastissera de llima i gelat de mantegat, però la capacitat ingestiva humana té –ha de tindre- un límit.

En conclusió, doncs, m’ha estimulat el projecte del Kora Lluna i m’ha emocionat la proposta del Nobar. Exactament com en aquell vers immortal del poeta J. V. Foix que és una de les meues divises inexpugnables: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”.

Tal qual.