Joan Garí
Quan ja pensàvem que Ricard Camarena havia completat la seua oferta de locals de tot tipus a la ciutat de València, ara ens sorprén amb NO BAR. Aprofitant l’estrena al Cabanyal de l’hotel Kora Lluna, Ricard va inaugurar el passat mes de març un espai que aspira a ser un bar valencià de tota la vida però situat precisament a la planta baixa d’un establiment hoteler amb vocació inocultablement internacional.
Kora Lluna, del grup Kora Living, és un gegant de 428 habitacions, apartaments i estudis pensat per a atraure una clientela transoceànica. Està emplaçat al carrer Arquitecte Alfaro, a dos passes de l’estació ferroviària del Cabanyal. De seguida s’ha poblat per uns hostes majoritàriament europeus –i també nordamericans–, nòmades digitals jóvens i cultes que planifiquen estades llargues i profitoses. Alguns venen per a uns pocs dies i pul·lulen de seguida pels espais de coworking amb aire despreocupat; uns altres ja planegen romandre-hi mesos i poden donar un aire nou a un barri que ha patit molt i encara mira amb suspicàcia l’amenaça de la turistificació. Ja han passat els anys en què planejava sobre aquest poblat mariner l’amenaça de ser esbudellat com una orada per a prolongar l’avinguda de Blasco Ibáñez fins al mar. Però l’ai al cor encara crema.
Per a contribuir a restaurar un punt de trobada dels indígenes amb els nous visitants, Camarena ha dissenyat un local ampli d’oferta ininterrompuda de 9:30 del matí a les 12 de la nit amb una carta atractiva i diversa. Sense descartar-hi la possibilitat de muntar ipso facto una partida de cartes o de dòmino, com en les tavernes tradicionals cabanyaleres. El cafetí i el cibercafé –tradició i modernitat, diguem-ne– costat per costat.
Ensaladilla russa.
He pogut constatar que el Kora Lluna és un espai de pau, relax i intel·ligència col·lectiva. Res més oportú, doncs, que baixar al NO BAR i esmorzar, dinar o sopar –segons gustos– sabent que una carta organitzada per Ricard Camarena no pot defraudar. Una tranquil·litat per als veïns de tota la vida i una oportunitat per als visitants d’accedir per un preu raonable a receptes clàssiques –i renovades– del menjar tavernari valencià.
Podem començar amb un emblema de la cuina de Camarena: l’Ensaladilla russa. La recepta de Ricard combina faves, carlota, creïlla, maonesa, ou dur, pimentó i oli. El resultat em convenç, jo que vinc de les fastuoses ensalades russes maternes, una fita en la meua memòria gastronòmica sentimental.
Combine això amb una Sépia amb maonesa –un altre clàssic– i una Gilda de cecina, i de seguida passe a majors. Els Xampinyons cuinats amb salsa de pizza Margherita em semblen un bocatto di cardinale, mai millor dit. Però l’Albergina Almussafes (amb sobrassada, ceba i formatge, entre altres ingredients) és d’una melositat extrema i definitiva.
Xampinyons cuinats amb salsa de pizza Margherita.
La Mozzarella fregida amb salsa brava ens remet a una altra referència ineludible de Camarena, el Bar X, i ens prepara per a propostes més contundents: els entrepans. Opte per un bocata de Vedella torrada amb salsa Café de París, fortmatge i xampinyons, i em quede amb les ganes de tastar el de Pork pastrami. S’han de deixar anhels per a pròximes i ineludibles visites.
Quan arriba la tapa de Llobarro, pil-pil de pimentons, lletuga i herba-sana el comensal ha de pensar a dir prou. Però encara falta una delicatessen supernumerària: làmines de Wagyu, creïlles i salsa a la mostassa.
Tapa de llobarro, pil-pil de pimentons, lletuga i herba-sana.
Després d’aquest banquet, em perdonarà el lector que no referencie postres. Em temptava el Pastís de formatge a la planxa, melassa i anous cantoneses, o bé la Porrija («Ni porra ni torrija») amb crema pastissera de llima i gelat de mantegat, però la capacitat ingestiva humana té –ha de tindre– un límit.
En conclusió, doncs, m’ha estimulat el projecte del Kora Lluna i m’ha emocionat la proposta del NO BAR. Exactament com en aquell vers immortal del poeta J. V. Foix que és una de les meues divises inexpugnables: «M’exalta el nou i m’enamora el vell».
Mozzarella fregida amb salsa brava del Bar X.
Tal qual.
Joan Garí
Quan ja pensàvem que Ricard Camarena havia completat la seua oferta de locals de tot tipus a la ciutat de València, ara ens sorprén amb NO BAR. Aprofitant l’estrena al Cabanyal de l’hotel Kora Lluna, Ricard va inaugurar el passat mes de març un espai que aspira a ser un bar valencià de tota la vida però situat precisament a la planta baixa d’un establiment hoteler amb vocació inocultablement internacional.
Kora Lluna, del grup Kora Living, és un gegant de 428 habitacions, apartaments i estudis pensat per a atraure una clientela transoceànica. Està emplaçat al carrer Arquitecte Alfaro, a dos passes de l’estació ferroviària del Cabanyal. De seguida s’ha poblat per uns hostes majoritàriament europeus –i també nordamericans–, nòmades digitals jóvens i cultes que planifiquen estades llargues i profitoses. Alguns venen per a uns pocs dies i pul·lulen de seguida pels espais de coworking amb aire despreocupat; uns altres ja planegen romandre-hi mesos i poden donar un aire nou a un barri que ha patit molt i encara mira amb suspicàcia l’amenaça de la turistificació. Ja han passat els anys en què planejava sobre aquest poblat mariner l’amenaça de ser esbudellat com una orada per a prolongar l’avinguda de Blasco Ibáñez fins al mar. Però l’ai al cor encara crema.
Per a contribuir a restaurar un punt de trobada dels indígenes amb els nous visitants, Camarena ha dissenyat un local ampli d’oferta ininterrompuda de 9:30 del matí a les 12 de la nit amb una carta atractiva i diversa. Sense descartar-hi la possibilitat de muntar ipso facto una partida de cartes o de dòmino, com en les tavernes tradicionals cabanyaleres. El cafetí i el cibercafé –tradició i modernitat, diguem-ne– costat per costat.
Ensaladilla russa.
He pogut constatar que el Kora Lluna és un espai de pau, relax i intel·ligència col·lectiva. Res més oportú, doncs, que baixar al NO BAR i esmorzar, dinar o sopar –segons gustos– sabent que una carta organitzada per Ricard Camarena no pot defraudar. Una tranquil·litat per als veïns de tota la vida i una oportunitat per als visitants d’accedir per un preu raonable a receptes clàssiques –i renovades– del menjar tavernari valencià.
Podem començar amb un emblema de la cuina de Camarena: l’Ensaladilla russa. La recepta de Ricard combina faves, carlota, creïlla, maonesa, ou dur, pimentó i oli. El resultat em convenç, jo que vinc de les fastuoses ensalades russes maternes, una fita en la meua memòria gastronòmica sentimental.
Combine això amb una Sépia amb maonesa –un altre clàssic– i una Gilda de cecina, i de seguida passe a majors. Els Xampinyons cuinats amb salsa de pizza Margherita em semblen un bocatto di cardinale, mai millor dit. Però l’Albergina Almussafes (amb sobrassada, ceba i formatge, entre altres ingredients) és d’una melositat extrema i definitiva.
Xampinyons cuinats amb salsa de pizza Margherita.
La Mozzarella fregida amb salsa brava ens remet a una altra referència ineludible de Camarena, el Bar X, i ens prepara per a propostes més contundents: els entrepans. Opte per un bocata de Vedella torrada amb salsa Café de París, fortmatge i xampinyons, i em quede amb les ganes de tastar el de Pork pastrami. S’han de deixar anhels per a pròximes i ineludibles visites.
Quan arriba la tapa de Llobarro, pil-pil de pimentons, lletuga i herba-sana el comensal ha de pensar a dir prou. Però encara falta una delicatessen supernumerària: làmines de Wagyu, creïlles i salsa a la mostassa.
Tapa de llobarro, pil-pil de pimentons, lletuga i herba-sana.
Després d’aquest banquet, em perdonarà el lector que no referencie postres. Em temptava el Pastís de formatge a la planxa, melassa i anous cantoneses, o bé la Porrija («Ni porra ni torrija») amb crema pastissera de llima i gelat de mantegat, però la capacitat ingestiva humana té –ha de tindre– un límit.
En conclusió, doncs, m’ha estimulat el projecte del Kora Lluna i m’ha emocionat la proposta del NO BAR. Exactament com en aquell vers immortal del poeta J. V. Foix que és una de les meues divises inexpugnables: «M’exalta el nou i m’enamora el vell».
Mozzarella fregida amb salsa brava del Bar X.
Tal qual.
