Joan Garí
No cal esforçar-se massa defenent que el menú diari és un gran invent. Si trobes un restaurant on, per un preu raonable, dines com un senyor i tens la sensació que has menjat com en casa amb uns estàndards de qualitat de nivell alt, memoritza el seu nom. És el cas de La pata coja, el local que Pablo Llopis i la seua dona Vanessa Vélez van obrir a Borriana en 2021. Ara mateix és probablement la millor arrosseria de la capital de la Plana Baixa i una de les millors de la comarca. Un lloc on es menja realment bé sense haver de recórrer ni per un moment a la carta.
Van començar, en realitat, sent un establiment de menjar per a emportar. Quan en 2022 van trobar el local actual, al carrer Sant Vicent, van tindre la sensació d’estar en la ubicació definitiva. Un carrer per a vianants, tranquil i transitat, on pots esmorzar o dinar dimecres o dijous i també sopar de divendres a diumenge.
El que Pablo i Vanessa tenien clar és que volien oferir una oferta gastronòmica reconeixible amb tocs llatins i asiàtics. Van tindre la sort, a més, que al poc d’obrir À punt els buscara per a participar al programa Cartes en joc. Allí es van enfrontar a una poderosa marca vila-realenca i en van eixir amb la satisfacció de guanyar el premi al Plat Estrella amb una hamburguesa de coent. Amb una proposta pareguda han quedat enguany segons en la Ruta de la Tapa borrianenca.
Brioix de mandonguilla de coent
Els meus lectors ja coneixen la versatilitat del coent, aquest especialíssim embotit local. Entronca bé amb la passió carnívora de Pablo, que li ve de la seua àvia per part de pare. Otília Nicolau, en efecte, va encomanar al seu net l’afició pels plats de carn (grans perolades d’arrossos de llonganissa o magre), perquè si les iaies del Grau tenien tendència cap al peix i el marisc a la ciutat de Castelló s’aprofitaven els beneficis ramaders de l’interior. Així i tot, l’àvia Otília podia sorprendre també la família –fins i tot quan ja anava en cadira de rodes- amb una rajada en salsa d’ametla per a xuplar-se els dits, o innovacions com un arròs cuinat dins de mitja carabassa fet al microones.
No cal negligir el paper de les mares i les àvies en la formació de molts cuiners. Pablo Llopis va aprendre dins l’estricta domesticitat, a casa, i ara s’ocupa d’una cuina capaç de preparar una panòplia d’arrossos de primer ordre: de costella amb espàrrecs, de secret ibèric amb pebreretes del Padrón, al forn, de conill amb caragols i tirabecs, de ploma ibèrica i sobrassada… I tot això, ho repetiré, sense eixir-se’n del menú.
Arròs de galtes de porc i carxofes
Per a l’ocasió hem assistit a un dinar que constava de tres aperitius i l’arròs que Pablo m’ha recomanat: de galtes de porc amb carxofes.
El primer entrant era una gyoza de llagostí relament saborosa. La gyoza és un tipus de pastisset, dumpling o ravioli xinés, molt popular a tota la cuina asiàtica. És el toc exòtic que agrada en La pata coja.
Gyoza de llagostí.
Després hem continuat amb un brioix de mandonguilla de coent, en homenatge a la circumstància indígena
En tercer lloc ha regalat les nostres papil·les gustatives una poteta de polp amb Parmentier, un clàssic que no cansa mai.
Polp amb Parmentier
Finalment ha vingut l’arròs. Tenia raó el cuiner: la melositat de les carxofes –fora de temporada!- combinades amb les galtes de porc ha sigut inenarrable.
Per a postres he optat per un tall de pastís de galeta Lotus. El sabor a espècies i la textura cruixent d’aquest dolç s’ha convertit, barrejat amb formatge, en una llepolia fina, la digna culminació d’un bon dinar. I això és tot.
Pastís de galeta Lotus
