Joan Garí
Quan David Marqués i Sílvia Almer van obrir el restaurant Gastroadictos, a Sogorb, alguns dels seus conveïns més entranyables van fer apostes per a vore quants mesos duraria. És un fet que van guanyar els qui van creure més fermament en la longevitat del local, però la moralitat de l’anècdota és una altra: parlem de la suspicàcia que encara podia despertar en una població de demografia moderada l’aparició d’una proposta gastronòmica arriscada.
Perquè David i Sílvia tenien clar que ells volien treballar d’una manera diferent. No soc jo precisament sospitós de trobar cap inconvenient en la cuina tradicional, però sé apreciar en el que val una carta ben ordida. És el cas de la de Gastroadictos.
El restaurant porta en funcionament des de 2015, primer en un local llogat i després amb un de propi. No ho hauran fet tan malalment quan, en aquests onze anys, els han recomanat en les millors guies. S’han sumat també a la Ruta del Sabor de la Diputació de Castelló i han implantat un Pla de Sostenibilitat Estratègic basat en l’Economia del Bé Comú i l’Agenda 2030. I el que és més important: el que et serveixen està tot molt bo.
La cistella dels entrants
David és de Torres Torres i Sílvia d’Onda. Els pares de David tenien un baret on ell va aprendre les beceroles dels fogons. Estaven arrelats a la comarca: el pare era d’Altura i la mare de Matet. Quan van fer cap a Sogorb, David i Sílvia van trobar una població amb una història secular, una forta personalitat i uns productes alimentaris de primer ordre, com ara l’Oli d’Oliva Verge Extra de la Serra d’Espadà. Volien, però, fer una proposta culinària atenta a les novetats. I d’ací ha sorgit el menú de temporada que vaig tastar la setmana passada.
La cosa va començar amb una gran cistella amb entrants, començant amb un bombons de formatge d’Almedíjar camuflats entre pedres del riu Palància. També hi trobaves un plat molt fi: remolatxa, ametla marcona d’Altura, alfàbega i sardina. Al costat, una kombutxa excitant en un flascó com de perfum. I finalment una cocotxa de bacallà fumada, amb el seu pil pil i verdures de temporada.
Remolatxa, ametla marcona d’Altura, alfàbega i sardina
Com a principal vam optar per un arròs melós (D.O. València , ep!) de polp amb ceba, presa ibèrica i coliflor, però també vam voler tastar un caneló de pularda, bolets i foie gras. El caneló interessant, però l’arròs molt ben aconseguit. Per a a beure, vam optar per un blanc molt fresc de El celler de la Ibola, d’Aín.
De postres ens proposaven un “final feliç”, pero Sílvia ja ens va advertir que no ens férem il·lusions… La cosa es va resoldre amb un “bosc” de cacau, flor de taronger i llet de Sot de Ferrer i una barreja de maduixes, vainilla Bourbon i balsàmic.
Arròs melós de polp amb presa ibèrica
Si encara no coneixeu Sogorb, doncs, no ho dubteu gens. Podreu visitar el silenci penombrós del museu catedralici, amb una pinacoteca antiga espectacular, o els nombrosos vestigis d’una vila senyera dins la història de l’antic Regne de València. Del 8 al 14 de setembre, a més, s’hi celebra la pintoresca Entrada de bous i Cavalls, amb arrels al segle XV. O, si ho preferiu, podeu acostar-vos fins la propera Cartoixa de ValldeCrist, a Altura, on Bonifaci Ferrer (germà del sant) va redactar minuciosament durant anys una traducció al vernacle de la Bíblia, que la Inquisició, sempre tan simpàtica, va cremar en un minut (sic). I per a amants de sensacions espirituals encara amb més calories, es pot visitar la Cueva Santa, antic refugi de pastors ara dedicat a la devoció mariana.
Després de tot això, no vos oblideu de fer cap a Gastroadictos. Així comprovareu si tinc o no raó.
Joan Garí
Quan David Marqués i Sílvia Almer van obrir el restaurant Gastroadictos, a Sogorb, alguns dels seus conveïns més entranyables van fer apostes per a vore quants mesos duraria. És un fet que van guanyar els qui van creure més fermament en la longevitat del local, però la moralitat de l’anècdota és una altra: parlem de la suspicàcia que encara podia despertar en una població de demografia moderada l’aparició d’una proposta gastronòmica arriscada.
Perquè David i Sílvia tenien clar que ells volien treballar d’una manera diferent. No soc jo precisament sospitós de trobar cap inconvenient en la cuina tradicional, però sé apreciar en el que val una carta ben ordida. És el cas de la de Gastroadictos.
El restaurant porta en funcionament des de 2015, primer en un local llogat i després amb un de propi. No ho hauran fet tan malalment quan, en aquests onze anys, els han recomanat en les millors guies. S’han sumat també a la Ruta del Sabor de la Diputació de Castelló i han implantat un Pla de Sostenibilitat Estratègic basat en l’Economia del Bé Comú i l’Agenda 2030. I el que és més important: el que et serveixen està tot molt bo.
La cistella dels entrants
David és de Torres Torres i Sílvia d’Onda. Els pares de David tenien un baret on ell va aprendre les beceroles dels fogons. Estaven arrelats a la comarca: el pare era d’Altura i la mare de Matet. Quan van fer cap a Sogorb, David i Sílvia van trobar una població amb una història secular, una forta personalitat i uns productes alimentaris de primer ordre, com ara l’Oli d’Oliva Verge Extra de la Serra d’Espadà. Volien, però, fer una proposta culinària atenta a les novetats. I d’ací ha sorgit el menú de temporada que vaig tastar la setmana passada.
La cosa va començar amb una gran cistella amb entrants, començant amb un bombons de formatge d’Almedíjar camuflats entre pedres del riu Palància. També hi trobaves un plat molt fi: remolatxa, ametla marcona d’Altura, alfàbega i sardina. Al costat, una kombutxa excitant en un flascó com de perfum. I finalment una cocotxa de bacallà fumada, amb el seu pil pil i verdures de temporada.
Remolatxa, ametla marcona d’Altura, alfàbega i sardina
Com a principal vam optar per un arròs melós (D.O. València , ep!) de polp amb ceba, presa ibèrica i coliflor, però també vam voler tastar un caneló de pularda, bolets i foie gras. El caneló interessant, però l’arròs molt ben aconseguit. Per a a beure, vam optar per un blanc molt fresc de El celler de la Ibola, d’Aín.
De postres ens proposaven un “final feliç”, pero Sílvia ja ens va advertir que no ens férem il·lusions… La cosa es va resoldre amb un “bosc” de cacau, flor de taronger i llet de Sot de Ferrer i una barreja de maduixes, vainilla Bourbon i balsàmic.
Arròs melós de polp amb presa ibèrica
Si encara no coneixeu Sogorb, doncs, no ho dubteu gens. Podreu visitar el silenci penombrós del museu catedralici, amb una pinacoteca antiga espectacular, o els nombrosos vestigis d’una vila senyera dins la història de l’antic Regne de València. Del 8 al 14 de setembre, a més, s’hi celebra la pintoresca Entrada de bous i Cavalls, amb arrels al segle XV. O, si ho preferiu, podeu acostar-vos fins la propera Cartoixa de ValldeCrist, a Altura, on Bonifaci Ferrer (germà del sant) va redactar minuciosament durant anys una traducció al vernacle de la Bíblia, que la Inquisició, sempre tan simpàtica, va cremar en un minut (sic). I per a amants de sensacions espirituals encara amb més calories, es pot visitar la Cueva Santa, antic refugi de pastors ara dedicat a la devoció mariana.
Després de tot això, no vos oblideu de fer cap a Gastroadictos. Així comprovareu si tinc o no raó.
