Joan Garí
Emili Sanchis (Castelló de la Plana, 1962) ve d’una llarga tradició familiar dedicada al món de l’hostaleria. Un besavi seu, Quico Sanchis, ja va fundar el primer hotel de Castelló, La flor de la Plana, a l’actual plaça de la Pau. Això va ser en 1880, i aquell impuls és el mateix que va portar Emili, des de l’any 2005, a fer-se càrrec del restaurant Lino Gastronòmic, emplaçat en ple Casino Antic.
Des de la seua inauguració en 1814, el Reial Casino Antic de Castelló és una institució fonamental en la vida urbana de la capital del la Plana. L’emplaçament actual data del 1865, però no va adquiriri la seua fesomia definitiva fins 1923, amb la intervenció de l’arquitecte Francesc Maristany i Casajuana.
Allí, al seu senyorial i ample menjador, vam seure el meu amic Segon Plavi i jo disposats a probar els diferents menús ordits per Lino Sanchis i el seu nou cuiner (des del 2024), Jesús Milian (Alcañiz, 1997). Lino ha trobat en Jesús un professional impecable i un futur hereu. Junts han preparat el menú «Sabors de la Corona», amb què volen homenatjar el passat més llegendari i fer una lectura de la filosofia del Quilòmetre Zero adaptada al territori més immediat.
Ximo de Castelló amb gamba roja
Precisament Lino i Jesús han sigut notícia fa poc en guanyar la setena edició del Concurs de la Millor Tapa de la Comunitat Valenciana. La seua proposta consistia en un Ximo de gamba roja. El formidable aplec entre el tradicional ximo de Castelló (entrepà fregit farcit de tomata, tonyina, pebrera, ou i pinyons) i la preciada gamba roja, que els pescadors de Castelló van a buscar al canal d’Eivissa, on de segur es troben amb els de Dénia.
Per a l’ocasió, Segon i jo som complimentats amb uns Greatest Hits dels diferents menús disponibles al local. Comencem amb ànec del Mas dels Peregrins (les Useres) i una carn de cérvol saborosíssima. Després vindrà el ximo de gamba roja –superb- i un gaspatxo de cireres de la Salzadella amb sardines marinades del Grau.
Gaspatxo de cireres de la Salzadella amb sardines marinades
Les següents propostes són ensaladilla russa amb llagostins de Vinaròs (amb massa maonesa, per al meu gust), una excel·lent brandada de bacallà amb verdures d’Agapito de la Vall d’Alba i tuber aestivum (tòfona blanca) i una albergina de Castelló torrada a la brasa en la seua salsa (per a mi, un dels mossos més destacables del dinar, per la seua finor i contundència sàpida).
La festa va acabar, com manen els cànons, amb un plat de peix i un de carn: rèmol a la mantega negra i tàperes i Royal de corder d’Aragó. I les postres, de xocolate.
Albergina de Castelló a la brasa amb la seua salsa
En la sobretaula, Lino es va sincerar. Molta gent segueix pensant que el Casino és privat o és un restaurante car i només per a senyorets. Res més lluny de la realitat: està obert al públic en general, té molt bona relació qualitat-preu i acull tota mena de clients.
Siga com siga, ja pensa en l’horitzó jubilatori. Sap que és ja una llegenda de la restauració a Castelló i ha instituït Jesús com a hereu in pectore. El sènior confia en el fet que el respecte del júnior per la cuina mediterrània amb un toc francés i la seua reverència religiosa pel producte local el faran triomfar. Així siga.
Joan Garí
Emili Sanchis (Castelló de la Plana, 1962) ve d’una llarga tradició familiar dedicada al món de l’hostaleria. Un besavi seu, Quico Sanchis, ja va fundar el primer hotel de Castelló, La flor de la Plana, a l’actual plaça de la Pau. Això va ser en 1880, i aquell impuls és el mateix que va portar Emili, des de l’any 2005, a fer-se càrrec del restaurant Lino Gastronòmic, emplaçat en ple Casino Antic.
Des de la seua inauguració en 1814, el Reial Casino Antic de Castelló és una institució fonamental en la vida urbana de la capital del la Plana. L’emplaçament actual data del 1865, però no va adquiriri la seua fesomia definitiva fins 1923, amb la intervenció de l’arquitecte Francesc Maristany i Casajuana.
Allí, al seu senyorial i ample menjador, vam seure el meu amic Segon Plavi i jo disposats a probar els diferents menús ordits per Lino Sanchis i el seu nou cuiner (des del 2024), Jesús Milian (Alcañiz, 1997). Lino ha trobat en Jesús un professional impecable i un futur hereu. Junts han preparat el menú «Sabors de la Corona», amb què volen homenatjar el passat més llegendari i fer una lectura de la filosofia del Quilòmetre Zero adaptada al territori més immediat.
Ximo de Castelló amb gamba roja
Precisament Lino i Jesús han sigut notícia fa poc en guanyar la setena edició del Concurs de la Millor Tapa de la Comunitat Valenciana. La seua proposta consistia en un Ximo de gamba roja. El formidable aplec entre el tradicional ximo de Castelló (entrepà fregit farcit de tomata, tonyina, pebrera, ou i pinyons) i la preciada gamba roja, que els pescadors de Castelló van a buscar al canal d’Eivissa, on de segur es troben amb els de Dénia.
Per a l’ocasió, Segon i jo som complimentats amb uns Greatest Hits dels diferents menús disponibles al local. Comencem amb ànec del Mas dels Peregrins (les Useres) i una carn de cérvol saborosíssima. Després vindrà el ximo de gamba roja –superb- i un gaspatxo de cireres de la Salzadella amb sardines marinades del Grau.
Gaspatxo de cireres de la Salzadella amb sardines marinades
Les següents propostes són ensaladilla russa amb llagostins de Vinaròs (amb massa maonesa, per al meu gust), una excel·lent brandada de bacallà amb verdures d’Agapito de la Vall d’Alba i tuber aestivum (tòfona blanca) i una albergina de Castelló torrada a la brasa en la seua salsa (per a mi, un dels mossos més destacables del dinar, per la seua finor i contundència sàpida).
La festa va acabar, com manen els cànons, amb un plat de peix i un de carn: rèmol a la mantega negra i tàperes i Royal de corder d’Aragó. I les postres, de xocolate.
Albergina de Castelló a la brasa amb la seua salsa
En la sobretaula, Lino es va sincerar. Molta gent segueix pensant que el Casino és privat o és un restaurante car i només per a senyorets. Res més lluny de la realitat: està obert al públic en general, té molt bona relació qualitat-preu i acull tota mena de clients.
Siga com siga, ja pensa en l’horitzó jubilatori. Sap que és ja una llegenda de la restauració a Castelló i ha instituït Jesús com a hereu in pectore. El sènior confia en el fet que el respecte del júnior per la cuina mediterrània amb un toc francés i la seua reverència religiosa pel producte local el faran triomfar. Així siga.
