Joan Garí
Ara que ja no queden utopies o mites practicables, descobrir un lloc on menjar bé és l’únic palau d’hivern que mereix la pena assaltar. A Vilafranca (Els Ports) Joan Forés (Castelló de la Plana, 1978) va obrir en 2016 el restaurant que portava el suggestiu nom de La Taverna del Forn.
Potser molts lectors no hagen estat mai a Vilafranca ni en Els Ports. Per sort, això és un error fàcilment evitable. Els Ports és la comarca més septentrional del País Valencià. Tots coneixen, ni que siga per referències, la seua capital, Morella. Doncs Vilafranca és l’altra gran població del territori, i la més poblada. El visitant, amb una miqueta de temps per endavant, hi podrà penetrar en el cor de la tècnica de la pedra en sec, un estil d’arquitectura popular (declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat) que entapissa tota la comarca.
La Taverna del Forn devia el seu nom a una antiga fleca medieval reconvertida als usos més àmpliament gastronòmics. L’edifici on s’ubicava és la construcció més antiga de la vila. Paret amb paret, el visitant hi trobarà un complet Museu de la Pedra en Sec. El forn en qüestió és un dels més vells de tot Europa, amb 700 anys documentats d’activitat ininterrompuda (segons explica l’erudit Josep Monferrer).
L’energia de Forés va proporcionar durant uns quants anys una gastronomia de qualitat que va posar Vilafranca en el mapa foodie… fins que se li va acabar. La Taverna del Forn va tancar, en efecte, però és que també va tancar, en 2023, la gran fàbrica tèxtil de Marie-Claire, l’última del seu ram a Europa. Aquest empori secular proporcionava treball a molts vilafranquins i també a bona cosa de ciutadans dels pobles del voltant. La seua crisi definitiva va precipitar la clausura de restaurants locals com L’escudella o Los Arcos, que havien proveït de bona cuina –cada un amb el seu estil- els vilafranquins i els visitants.
Però crisi vol dir en xinés oportunitat –o això diuen. Així que molt recentment Elia Roig (Benassal, 1978) s’ha fet càrrec de l’antiga Taverna, ha renovat la carta i ara regenta un restaurant de cuina tradicional i local molt recomanable.
Un plat escudellat d’olla de cigrons.
La família d’Elia és la propietària de l’Hotel Roig del balneari de Benassal, però sa mare és de Vilafranca. Sota la nova direcció la Taverna ara es diu Forn Gastro i ofereix, de dijous a diumenge, una selecció de plats tradicionals dels que no solen defraudar.
Quan jo vaig seure a la seua taula em van traure una olleta de cigrons vilafranquina i un garró de porc al forn amb bolets, dàtils i poma torrada. I de postres, quallada d’ovella.
Olla de cigrons
L’olla de cigrons conté ous durs, panxeta i costella. El caldo està elaborat amb gallina, ossos de pernil i de vedella, ossos de corbet, porros i carlotes. No hi ha res millor, un dia de tardor, que disposar d’un plat fondo amb aquesta meravella tel·lúrica, que restaura el cos i el reconcilia amb l’ànima. I què dir del garró de porc, que ha estat cinc hores dins del forn…
Per tot això, qui encara no conega Vilafranca ara té un bon motiu per a visitar-la. Elia hi organitza, a més, un ampli ventall d’iniciatives culturals. A qui no cal que espereu és a Rodrigo Díaz de Vivar, perquè encara que la població du el nom en castellà de Villafranca del Cid, es va fundar quasi mil anys després (sic) de la mort del conegut mercenari. Molts vilafranquins encara anhelen (probablement asseguts) un ajuntament valent que corregisca definitivament el desgavell onomàstic.
Quallada amb mel
