L’oli d’oliva i altres corrupcions

Joan Garí. Escri­tor. Autor de La memò­ria del sabor

És ben sabut que Rafael Chir­bes (Taver­nes de la Vall­dig­na, 1949–2015) era, a més d’un mag­ní­fic novel·lista, un repu­tat crí­tic gas­tro­nò­mic. La publi­ca­ció recent del segon volum dels seus Dia­ris (A ratos per­di­dos, 2005–2007) ens hi pro­por­cio­na, pre­ci­sa­ment, una anèc­do­ta pecu­liar.

Por­ta­da de “Dia­rios” de Rafael Chir­bes.

Al març del 2006, l’escriptor puja a Cas­te­lló des de sa casa a la Mari­na per a com­prar oli. No espe­ci­fi­ca l’origen del pre­ciat líquid, però supo­se que seria de la Serra d’Espadà, que té una qua­li­tat con­tras­ta­da. La colli­ta d’aquell any, però, no el satis­fà. “Los acei­tes que el año pasa­do eran vivos, vege­ta­les, aro­má­ti­cos –escriu–, y esta­ban lle­nos de gra­ta fru­ta y ver­dor, esta tem­po­ra­da me pare­cen espe­sos, sos­pe­cho­sos de algún tipo de mani­pu­la­ción; en el mejor de los casos, caren­tes de gra­cia”.

La cir­cums­tàn­cia l’enfureix. “¿Por qué resul­ta tan difí­cil en esta mal­di­ta Comu­ni­dad Valen­cia­na man­te­ner las cosas que se hacen bien?” –bra­ma. “Ni siquie­ra el nom­bre es esta­ble: Valen­cia, País Valen­cià, Reg­ne de Valèn­cia, Comu­ni­dad Valen­cia­na, no sabe­mos ni como se lla­ma nues­tra tie­rra”.

L’anècdota el moti­va per refle­xio­nar amar­ga­ment sobre els paï­sos que no saben man­tin­dre l’herència del pas­sat. En això, Valèn­cia li recor­da Xina. Quan va visi­tar Suzhou, la “Venè­cia xine­sa”, recor­da, el tro­ba reblit de ciment i séquies pes­ti­lents. Tot això ho vol tras­lla­dar a la novel·la que està escri­vint, Cre­ma­to­rio. A ratos per­di­dos és, tam­bé, la crò­ni­ca de la novel·la impos­si­ble, de com l’ofici se li ha enga­rro­tat com si fora un mús­cul més. No tro­ba mai temps per con­ti­nuar la narra­ció, tot són motius de dis­trac­ció. I, quan no n’hi ha, se’ls inven­ta. Però el tema el té clar: la corrup­ció, que, més que una qües­tió social –sem­bla voler dir– és una qua­li­tat de l’ànima.

Al final Cre­ma­to­rio es publi­ca­rà i se’n farà una sèrie de tele­vi­sió. Les corrup­te­les locals hi que­den des­em­mas­ca­ra­des. Però l’oli, aque­lla subs­tàn­cia excel·lent dels anys ante­riors, s’ha lla­nçat a per­dre. I és així, en efec­te, com s’ensorren les civi­litza­cions…

¡Compartir es vivir!

SUSCRÍBETE AL BOLETÍN

Noti­cias, crí­ti­cas de res­tau­ran­tes, catas de vinos y acei­tes, etc.