Véneta, el millor gelat italià a València

Lle­po­lies & Sala­du­res

Joan Garí

L’any 2005, Mau­ri­zio Mela­ni va apro­fi­tar l’inici dels vols de Rya­nair entre Ber­ga­mo i Valèn­cia per visi­tar la nos­tra ciu­tat. Aquell blau i aque­lla llu­mi­no­si­tat del cel a l’altre cos­tat del Medi­te­rra­ni –tan a prop i tan lluny- van fer que es dei­xa­ra acon­se­llar per un cosí seu i es deci­di­ra a can­viar de país i obrir una pri­me­ra gela­te­ria al Port de Sagunt. Dei­xa­va enre­re un quart de segle de tre­ball com a asses­sor finan­cer i come­nça­va una aven­tu­ra atza­ro­sa que ara, dos dèca­des des­prés, s’ha reve­lat exi­to­sa.

Mau­ri­zio aca­ro­na ara les mels de l’èxit. A més de l’establiment de Sagunt té ober­tes tres gela­te­ries més al Cap i Casal, als carrers del Car­me i de Bro­da­dors i al Pas­seig de Nep­tú. A més, ha obert un altre local a Madrid i ja en té plans per a un altre. Tot sota la mar­ca Véne­ta Gela­to Ita­liano.

En aquests vint anys el que ha pas­sat és que a Véne­ta li han plo­gut tots els pre­mis. En l’última com­pe­ti­ció en què ha par­ti­ci­pat (el Gela­to Fes­ti­val World Ran­king) ha que­dat clas­si­fi­cat com el millor gelat d’Espanya i el cin­qué del món. D’altra ban­da ha obtin­gut tam­bé el guar­dó del millor gelat de Cali­fòr­nia (Gus­to Sicily Oran­ge Sun­ri­se) i el millor gelat d’Europa.

Amb aquest pal­ma­rés, el som­riu­re de Mau­ri­zio neces­si­ta d’una pano­rà­mi­ca per a eixir en la foto. Ja no és l’assessor estres­sat de la city ita­lia­na, sinó algú que vol fer feliços els seus con­gè­ne­res amb les seues lle­po­lies.

La non­na ita­lia­na (l’àvia), una ins­ti­tu­ció en una cul­tu­ra essen­cial­ment matriar­cal, posa nom al seu pro­duc­te més acon­se­guit: el gelat de gale­ta de la non­na. Però al seus locals hi ha varie­tat de sabors: pis­tatxo, dolç de llet, gale­ta amb nute­lla, taron­ja san­gui­na, cre­ma cata­la­na o cotó de sucre.

“El secret d’un bon gelat és la quí­mi­ca”, diu Mau­ri­zio. La quí­mi­ca i –afe­­geix- l’acurada selec­ció dels ingre­dients. Com l’amor, podríem dir, la bona gela­te­ria és físi­ca i quí­mi­ca. És per això que s’ha pogut atre­vir amb pro­duc­tes valen­cians emble­mà­tics com la taron­ja san­gui­na, eixa varie­tat cítri­ca carac­te­ritza­da per la rojor inten­sa del seu suc.

Però la con­ne­xió amb Valèn­cia va més enllà dels cítrics. A Vene­ta tro­bem tam­bé una cre­ma de xufa que riva­litza amb tot un clàs­sic vivent: la de l’Orxa­te­ria Daniel d’Alboraia. El sabor pecu­lia­rís­sim de la xufa –ple de sen­tors tel·lúriques, vege­tals i pai­­rals- és trans­for­mat fins con­­ve­r­­tir-se en un pro­duc­te finís­sim i ten­dre. Et men­ges a culle­ra­des tota l’horta d’Alboraia.

A ban­da de tot això en una gela­te­ria Vene­ta pots tro­bar tam­bé pro­duc­tes salats, com ara trui­ta de pata­tes, ensa­la­di­lla rus­sa o torra­des.

Igual­ment hi tro­bem tota clas­se de pas­tis­sos, come­nçant per la Tar­ta Vene­ta o el tira­mi­sú clàs­sic, així com els de nute­lla, pis­tatxo, cara­mel o ave­lla­na. La car­ta tam­bé inclou creps dolços o salats i, per als més siba­ri­tes, cava valen­cià o xam­pany (Moët & Chan­don).

Quan tor­neu a pas­se­jar, per exem­ple, pel pas­seig de Nep­tú, en ple­na faça­na marí­ti­ma valen­cia­na, no cal­dria obli­­dar-se de fer una visi­ta a aques­ta pecu­liar gela­te­ria. La fusió per­fec­ta entre el millor d’Itàlia i el millor de Valèn­cia. La gran obra de Mau­ri­zio Mela­ni.