Llepolies & Saladures
Joan Garí
Passar uns dies a l’Hotel Albades de Benicàssim és una experiència que val la pena contar. Al cap i a la fi es tracta d’un establiment nou –inaugurat el passat abril‑, gràcies a la cabuderia de la família Bonet. Els Bonet són ben coneguts a Benicàssim per les seues iniciatives en matèria turística, començant pel Càmping Bonterra, inaugurat als anys 60 per Juan Bonet Tàrrega.
Entrada de l’Hotel Albades.
El primer que sorprén de l’Albades és la sensació de relax, profundament anticlimàtica, que provoca el seu interior. La decoració amb colors càlids i terrosos, i el seu estil mediterrani i d’aire colonial, amb ventiladors de pala ampla al sostre, provoquen en l’hoste una sensació de refugi davant l’estrés ambiental.
Des de la luxosa habitació que corona l’edifici, i que ocupa el frontispici de la seua cinquena planta, la vista sobre la platja de l’Almadrava és directa i sense més destorb que dos pins altíssims que puntegen el paisatge. Albades és un nom ben triat: poc després de les set del matí el sol comença a eixir per la banda d’Orpesa amb esclats de préssec i mandarina. És el moment dels més matiners per anar a fer les passejades rituals damunt l’arena, allà on fa dècades s‘avaraven les barques que anaven a pescar la tonyina. La mar, a eixes hores, llepa els peus dels caminants oferint-se com una odalisca nostàlgica.
Vista des del cinqué pis de l’hotel.
No podia faltar, en un lloc així, un restaurant a l’altura. La cuina de l’hotel proveeix a tothora una carta d’estil mediterrani d’una qualitat contrastada. El bon peix no hi falta: tataki de tonyina d’aleta groga, bacallà confitat al pil pil de cítrics, rajada salvatge o peix de la llotja del Grau de Castelló són alguns dels ítems de la seua carta. En matèria d’arrossos es pot triar entre paella valenciana, arròs de secret ibèric i alls tendres, arròs del senyoret, arròs mariner del Grau, arròs de llamàntol o arròs de verdures.
Arròs de verdures.
Em decante, per a dinar, per aquesta darrera opció. Comprenc de seguida que l’elecció ha sigut afortunada. Després, per a sopar, optarem per uns entrants sòlids ‑tàrtar de salmó i polp a la brasa- abans d’atacar un chuletón de vedella de mida reglamentària.
Tàrtar de salmó.
Polp a la brasa.
Chuletón de vedella.
Però és divendres i, com cada setmana en aquest dia, l’Albades ofereix a hostes i visitants un concert de jazz. Al voltant de la cantant Maria Igual s’han aplegat un pianista, un contrabaix i un bateria. Junts interpreten clàssics del jazz nordamericà o temes de bossa nova, en consonància amb l’ambient relaxat de la vetlada. Albert Barra, el director de l’hotel, va amunt i avall per assegurar-se que tot estiga al seu punt. I ho està.
El concert de jazz dels divendres.
Tanmateix, per a inaugurar un hotel nou, en el context actual, no hi ha prou a oferir una bona oferta gastronòmica i aportar una bona ubicació. L’Albades, en aquest sentit, pot presumir de comptar amb certificació BREEAM (Building Research Establishment Environmental Assessment), és a dir, una garantia de construcció sostenible.
Això ho han aconseguit optimitzant la llum natural i fent més eficient l’artificial, reduint el consum d’aigua i utilitzant sistemes de plomeria eficient o materials locals amb baixa empremta de carboni. Fins i tot l’anell de vegetació que envolta el perímetre hoteler –tot plantes natives- està pensat per reduir el soroll i la dispersió de la llum.
Un autèntic plaer, doncs, l’estança en l’Hotel Albades. I això sense oblidar la zona de massatges, esport i spa, situada al soterrani, i la possibilitat d’assistir a la posta de sol prenent un còctel al terrat de l’edifici.
El sol, que ha eixit per la mar, se’n va cap a les muntanyes. Demà serà un altre dia però, això sí, amb una nova i majestuosa albada.
