Àncora, de Moncofa

Entrada de Àncora

Al país de la rosa comestible

Joan Garí. Escritor. Autor de La memòria del sabor.

Quan Maria Bodas, dos dècades enrere, va arribar des de Romania a terres valencianes, es va passar huit anys escurant plats. I després va continuar treballant com un dimoni fins que en 2019 va obrir el restaurant Àncora a Moncofa, amb els seus fills Lucian i Alejandro. El nom triat per al lloc no és casual: reflecteix molt bé l’estabilitat i subjecció que Maria i la seua familia desitjaven finalment per a poder considerar-se, en definitiva, valencians.

La pandèmia va ser una maçada dura, però van poder sobreviure. És així com van aconseguir posar en marxa un establiment que a hores d’ara ofereix una oferta gastronòmica excel·lent, aprofitant la notòria circulació humana que passa per Moncofa. Aquest poble costaner de la Plana de Castelló de poc més de 6.000 habitants és un empori turístic a l’estiu, i ara lluita per desestacionalitzar els visitants durant la resta de l’any.

Àncora porta el peix i el marisc de la llotja de València, però la carn és exclusivament gallega. Han fonamentat la seua carta en una selecció potent d’arrossos (del senyoret, negre, amb cranc blau i bacallà, d’ànec, carxofa i bolets, caldós amb llamàntol o llagosta amb gamba roja…) i, alhora, una varietat de tapes de gran interés. Cada divendres de 19:00h a 21:00h el dediquen a una selecció de montaditos. Sempre tenen ple.

El dia que els visite els trobe aprofitant al màxim la temporada de la carxofa. Aquesta preciada hortalissa la porten directament de Benicarló, on té Denominació d’Origen. La carxofa local hi és l’anomenada blanca de Tudela, i té una forma redona i compacta, amb un forat enmig, que els entesos accentuen amb un característic colp ben pegat damunt la taula. Des de fa quasi tres dècades, cada mes de gener, a Benicarló es fa la Festa de la Carxofa, on els establiments locals pugnen per oferir la millor recepta, que de vegades es transmet de mares a filles. “A la rosa, per a ser perfecta, només li falta ser comestible”, deia irònicament Josep Pla. I la frase té molla: ens la posem a la boca, salivem i de seguida hi brollen les qualitats organolòptiques que la fan nutritiva. En realitat, no és la carxofa, al regne vegetal, l’autèntica rosa comestible?

El dinar a l’Àncora comença amb una croqueta de carxofa amb sobrassada. Mentrimentres, Lucian ja ens ha servit un carpaccio de picanya. La picanya és una de les peces més tendres, saboroses i magres de la vedella. Gràcies a la seua qualitat i exquisit sabor, aquest tall és comparable al filet o l’entrecot. Té una forma triangular i està recoberta per una capa de greix que una vegada cuinada, li aporta la suculència i el sabor que la caracteritza. En carpaccio –en done fe- es desfà literalment a la boca. La vedella escollida és gallega i no té més de deu anys; la seua carn ha estat madurada entre 45 i 60 dies.

Carpaccio de picanya.

Després vindrà un altre carpaccio, ara de bacallà amb vinagreta de pistatxo i carxofa. I no abanodenem el regne de la rosa comestible: de seguida compareix a taula un cor de carxofa amb salsa Duxelles i pernil.

Carpaccio de bacallà amb vinagreta de pistatxo i carxofa.

Cor de carxofa amb salsa Duxelles i pernil.

Finalment arriba el moment de l’arròs. Per a l’ocasió n’hem triat un de polp de roca i carxofes. Tot això regat amb un vi blanc de les Useres (L’Alcalatén) de sabor formidable: Roques negres.

I amb això donem per acabat un dinar memorable. Vindran uns altres dies així però, probablement, no seran millors!

Crònica de la visita realitzada el 02-02-2024

Suscríbete al boletín

Noticias, críticas de restaurantes, catas de vinos y aceites, etc.